VIDES NOVES

Els diluvis que de tant en tant travessen
les finestres que no ens aillen del fred,
els inicis com ja saps no sòn gens fàcils
i els somriures a trenc d´alba tornaran.

Caixes de cartró,
trossos de vida plens de tants records.
Nines de quan xiqueta,
aquella foto que et van fer a Festa Major.

Roba que ja no et poses,
quaderns fràgils pel temps,
de fulles grogues i mil dibuixets.

La casa se´ns cau al damunt,
què més dóna?
per fi la vida junts.

Els diluvis que de tant en tant travessen
les finestres que no ens lliuren dels dies de fred.