MIRANT PER LA FINESTRA

Els ulls em pesen, m’he passat les dues últimes hores estudiant i no puc més, alce el cap amb la intenció de intentar descansar la vista i no puc evitar mirar per la finestra, i és aleshores quan la meva imaginació es dispara, aquell xic que està estudiant a la finestra d’enfront, possiblement estarà estudiant alguna carrera que desprès no podrà exercir o si té sort la podrá exercir fora de la seva terra, o qui sap potser estudie alguna filologia en la qual desprès no li reconeixeran el títol. Deixe de mirar a l’estudiant i em fixe ara en una parella d’immigrants que s’abracen, possiblement estiguen celebrant que ja tenen feina i que tenen els papers, o potser es senten feliços de no ser ells els que es troben baix d’un pont, o qui sap potser ell se’n vaga de viatge cap al seu país natal, ja que li ha caducat el permís o alguna cosa similar. Darrere d’aquesta parella hi ha un home major sol sentat a un banc, té cara de haver passat allí quasi tota la vesprada i ell mateix es pregunta quina cosa ha fet malament per tal que els seu fills no se’n facen càrrec d’ell, davant de l’home vell hi ha un portal d’una finca en la qual uns xavals prenen nota d’un número de telèfon esperant que aquest sí siga el pis que es poden permetre llogar per tal de poder estudiar al cap i casal....

Desprès d’haver vist aquestes escenes tant quotidianes m’he sentit buit i trist, ja no trist pels fets, ja que no se si exactament eren eixos els fets, m’he sentit trist d’aquelles coses que la meva imaginació m’ha fet entendre i per què no hauré pogut imaginar-me que l’estudiant ja li queda poc per treballar d’ingenier a una gran empresa valenciana, també podria haver-me imaginat que la parella d’immigrants estaven celebrant que a ell li havien muntat el sou o que se jo! que van a ser pares, l’home major del banc possiblement estigués esperant els seus fills per anar a sopar a qualsevol restaurant, o que els xaval ja tenien pis i que buscaven un nou company.

Possiblement açò està produït per la situació en la que ens trobem que fa que m’imagine les coses més probables ja que en aquest cas la imaginació no ho és tant i te molta part de realitat, en aquest moment molta gent es trobarà en les situacions esmentades anteriorment i ens agrade o no, que pense que no, és el context socio-polític que ens ha tocat viure.

Ja veus tu! Simplement mirant per la finestra les coses que m’han passat pel cap, si ja ho deia ma mare “qualsevol excusa t’és bona per a no estudiar”. En fi vaig a veure si continue una estona més.